Política

Soc culpable

Senyor fiscal,

Em declaro culpable del delicte de malversació. Confesso que sovint malbarato l’oxigen que corre per l’aire, sí senyor, tinc el mal costum de respirar a grans glopades, no només per sobreviure, sinó també per incrementar la sensació d’estar viu i ser lliure. Ho confesso.

Soc culpable també de treballar sense tràfic d’influències, sense cap sobresou ni regal, només pels meus propis mèrits i esforçant-me Sigue leyendo

Anuncios
Estándar
Tecnologia

El Cinexin

Els de la meva generació som digitals conversos. No puc dir el mateix de les meves filles. Elles han nascut de ple a l’era digital, i la tecnologia és intrínseca a la seva existència. No han llepat mai un segell per enganxar-lo a una carta, ni portat a revelar el carret d’una màquina fotogràfica, ni redactat un treball mecanografiat i esmenat amb Tipp-Ex, ni tan sols han entrat mai a un videoclub, ni han rebobinat una cinta d’un Sigue leyendo

Estándar
Política

Desaprendre el que hem après

Venim d’un temps on els professors, si no et sabies la lliçó, et ridiculitzaven o et pegaven amb un regle. Venim d’un temps on els capellans t’amenaçaven amb l’infern si les teves inclinacions sexuals es desviaven del que ells consideraven “normal”. Venim d’un temps on si expressaves una opinió fora dels paràmetres establerts, eres considerat un dissident Sigue leyendo

Estándar
Creativitat, Cultura, literatura

Hawking i Pedrolo

Primer va ser Història del temps, i més tard, L’univers en una closca de nou. Dos llibres de Stephen Hawking la lectura dels quals, en el seu moment, em va produir un impacte important. Sobretot el segon. Es tracta d’una introducció a les lleis de la mecànica quàntica i al món de les probabilitats que després he completat amb diverses lectures. Sigue leyendo

Estándar
Política

Independència i sentit de l’humor

En el moment d’inaugurar aquest blog, avui fa cinc setmanes, i davant la imminent arribada de la campanya electoral catalana, em vaig prometre a mi mateix que evitaria parlar-hi de política. Prou articles d’opinió hi hauria circulant per la xarxa perquè hagués d’engreixar-la jo també amb les meves disquisicions. Al final, però, no he pogut resistir la temptació i he faltat a la meva paraula. Sigue leyendo

Estándar
Teatre

¿Per què ens costa tant de reconèixer l’esforç dels altres?

Sóc un tafaner de mena i m’agrada remenar papers vells. Em sembla que aquestes dues qualitats, aquests dos atributs, em vénen del meu pare. Ell encara és més col·leccionista compulsiu que jo i conserva tant la cartilla de racionament de la postguerra, com les edicions de La Vanguardia i el Noticiero del dia que vaig néixer. No és d’estranyar, doncs, que a casa convisquin, gairebé per tradició familiar, els llibres nous amb els vells i les revistes d’actualitat amb les antigues. Sigue leyendo

Estándar