Creativitat, Cultura, literatura

Hawking i Pedrolo

Primer va ser Història del temps, i més tard, L’univers en una closca de nou. Dos llibres de Stephen Hawking la lectura dels quals, en el seu moment, em va produir un impacte important. Sobretot el segon. Es tracta d’una introducció a les lleis de la mecànica quàntica i al món de les probabilitats que després he completat amb diverses lectures. Les enormes similituds entre el comportament de les partícules subatòmiques i el món de la creació artística, encara ara, després d’uns quants anys, no em deixa d’admirar. D’una forma o altra, alguns autors de ficció també han flirtejat amb el món de les probabilitats, entre ells Manuel de Pedrolo, que va escriure Temps obert, una sèrie novel·lística que es basa precisament en això. Pedrolo desenvolupa diverses possibilitats que poden tenir lloc a partir d’una situació determinada, possibilitats que són possibles individualment, però que resulten impossibles en el seu conjunt, perquè cada una d’elles exclou les altres. En total, va escriure onze novel·les dins aquest cicle, però hauria pogut continuar escrivint fins a l’infinit, perquè a mesura que avançava el ventall argumental era cada vegada més inabastable.quantumphysics

Les lleis de la física quàntica, però, es comporten d’una forma ben diferent a les del món que percebem a través dels sentits. A diferència del món real, en el món subatòmic dues coses contràries poden coexistir. Així, la llum pot comportar-se com una ona, però també com una partícula, sempre i quan, això sí, no hi hagi cap observador a la vora. De la mateixa manera, el físic austríac Schrödinger va demostrar que un gat pot estar viu i mort al mateix temps. Aquesta convivència de contraris possible en el món quàntic, podria dir-se que existeix també en el món de la creació artística i literària. En el moment en què un autor enceta un document de Word, totes les possibilitats s’obren davant seu. I quan dic totes vull dir totes, sense excepció. A mesura que escriu, va escollint i, fent-ho, descarta les altres possibilitats, com ja hem vist en el cas de Pedrolo, resultant-ne un nou llibre, una nova història, una nova novel·la. Dit d’una altra forma, a cada nova situació conflictiva, el personatge pot determinar diverses respostes, i cada una d’elles empeny l’argument per un camí distint cap a una resolució diferent. Podria dir-se que pot haver-hi tants arguments com probabilitats argumentals existeixen. És a dir, infinits. Just abans de començar a escriure, doncs, totes les possibilitats són possibles, igual que en les lleis quàntiques, però a mesura que escrius determines una sola existència fictícia.

¿No podríem dir que en la vida real passa el mateix? Aquesta és com un document de Word en blanc que defineixes lliurement a mesura que vius, a mesura que existeixes. Tries uns estudis o uns altres, decideixes casar-te o no fer-ho, tenir fills o no tenir-te, esculls una feina o una altra, i a poc a poc la vida va prenent el sentit que tu vols. És clar que també hi ha els imprevistos, la malaltia i la mort, però tot i així val la pena viure sabent-te autor argumental de la teva existència.

Anuncios
Estándar

Un comentario en “Hawking i Pedrolo

  1. Since it is tough to receive the daily dose of plant sterols through food alone, many products are fortified with them.
    People have to lower cholesterol intake and increase intake of food
    full of fiber. The cells however take in this, which furnish the actual individual calories which might be than used as energy.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s