Política

Soc culpable

Senyor fiscal,

Em declaro culpable del delicte de malversació. Confesso que sovint malbarato l’oxigen que corre per l’aire, sí senyor, tinc el mal costum de respirar a grans glopades, no només per sobreviure, sinó també per incrementar la sensació d’estar viu i ser lliure. Ho confesso.

Soc culpable també de treballar sense tràfic d’influències, sense cap sobresou ni regal, només pels meus propis mèrits i esforçant-me al màxim, per poder alimentar, vestir i educar els de casa. Ho confesso.

Soc culpable de pensar lliurement, de crear-me la meva pròpia opinió, això sí, després de llegir i escoltar els altres, confesso aquest doble delicte, i de fer-ho sempre amb una actitud de respecte cap a aquells que no pensen com jo. Ho confesso.

Soc culpable d’educar les meves filles en aquests mateixos valors de llibertat, culpable d’ensenyar-les a estimar la seva llengua i la seva cultura, culpable d’educar-les amb valors democràtics de justícia i igualtat. Ho confesso.

Soc culpable del delicte de rebel·lió també, senyor fiscal, sí, no ho puc dissimular, sempre he sigut molt rebel, ja des de petit i sobretot a l’adolescència. Ara, com a persona adulta que soc, continuo rebel·lant-me constantment contra les injustícies, contra la manca d’oportunitats dels joves, contra l’increment d’impostos abusius que escanyen la gent, contra l’oportunisme de polítics corruptes i de jutges que prevariquen, contra la repressió que exerceixen aquests sobre els representants legítims, els opinadors, els autors, els artistes o els simples ciutadans. Ho confesso.

Soc culpable d’haver fet ús d’armes perillosíssimes, com ara la paraula, el dret de manifestació i, el pitjor de tot, posant un vot a dins d’una urna. Ho confesso, sí, soc culpable de tots aquests delictes, senyor fiscal.

Ara bé, del que no em puc acusar a mi mateix és d’haver actuat de forma violenta, amb això no puc estar més en desacord amb vostè. Mai no m’he manifestat, ni opinat, ni educat, ni votat amb violència. Sempre ho he fet de forma pacífica, fins i tot quan he vist vulnerar els meus drets com a ciutadà, quan he vist coartar les meves llibertats o falsejar la realitat, quan he vist apallissar els meus veïns o posar a la presó el govern legítim del meu país, en totes i cadascuna d’aquestes situacions he respost sempre pacíficament.

Si vostè, senyor fiscal, continua acusant-me de violent, ¿no serà que són vostè i l’estat que representa els que es comporten de forma violenta? ¿És que potser no és violència mentir, capgirar la realitat i falsejar les lleis en benefici dels interessos d’aquest estat? Em pensava que vivia en una democràcia que, per damunt de tot, defensava les minories, les diferències i les discrepàncies, però potser estava mal fixat.

Dir-li, per acabar, senyor fiscal, que puc ser acusat, jutjat i condemnat tantes vegades com vulguin, que jo, senyor meu, reincidiré en els meus suposats delictes i continuaré manifestant-me, opinant, educant i malversant les meves ànsies de llibertat i de justícia.

Anuncios
Estándar

Un comentario en “Soc culpable

  1. Joan GM dijo:

    Boníssim, tots som culpables de buscar la llibertat democràtica, que ens estan prenent aquests abanderats amb la unitat d’Espanya a petits bocins i mossegades.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s