Cultura

La paraula donada

La paraula donada. Quan una mirada als ulls i una encaixada de mans tenen més valor que un contracte. El món ha canviat molt, però encara hi ha persones que funcionen així. En conec unes quantes. M’agrada treballar amb elles i repeteixo sempre que puc. Però desgraciadament en queden poques. El món ha canviat molt, deia, i ha fomentat per damunt de tot la individualitat. Ara és l’era dels drets. Com a individus reivindiquem els nostre drets i de vegades oblidem que també tenim deures.

Per a alguns incomplir la paraula donada no suposa cap càrrec de consciència. Per sort se’ls coneix de seguida i, al final, n’acaben pagant les conseqüències perquè ningú no vol treballar amb ells. Ara bé, la que em sembla del tot inacceptable és quan aquesta manca de fiabilitat ve de part d’un funcionari públic. Ells no arrisquen i no en surten malparats. M’he trobat els darrers anys amb dues situacions de distinta naturalesa que posaré com a exemple.

La primera va tenir lloc quan treballava de guionista per a TVE. Ens van reduir el sou un 15% quan la feina ja estava entregada. El contracte s’havia retardat per qüestions burocràtiques i ens van encarregar els guions abans de signar-lo. Aquesta pràctica era molt habitual. Paralitzar l’escriptura de guions significava paralitzar la preproducció i fer inviable el programa, així és que els productors se saltaven els procediments contractuals. Nosaltres no podíem fer-hi res, i si no ho acceptàvem, ens quedàvem sense feina.

Segona circumstància. Aquesta té com a antagonista l’administració pública catalana. Reps un encàrrec i et poses a treballar. Després de diverses reunions per tancar el pressupost, el mateix funcionari que t’ha fet l’encàrrec es fa enrere amb argumentacions ambigües. Has passat de ser un professional a qui se li ha encarregat una feina, a ser un artista que pidola o, en altres paraules, passes de ser necessari a ser un necessitat. No cal dir que, com que no hi ha res signat, l’estat d’indefensió és absolut. Es passa per alt que tu has fet una inversió econòmica fent viatges per muntar un equip, que has comprat llibres, enquadernat dossiers, i, el més important de tot, s’oblida que hi has dedicat molt de temps, com si el teu temps tingués menys valor que el del director d’un departament que fitxa cada dia i a qui se li remunera fins a l’últim minut extra.

¿Com has de reaccionar en una situació com aquesta? ¿Denunciar-ho i tancar-te les portes? Perquè és això el que passa, no siguem ingenus. La solució més assenyada és fer els ulls grossos i procurar no fer-te massa mala sang. Malauradament depenem massa sovint de la paraula donada per poder continuar treballant.

Anuncios
Estándar

Un comentario en “La paraula donada

  1. Joan dijo:

    Treballar per l’adimnistració i de paraula, mala peça al teler, recordo anys enrere que algun botiguer m’havia comentat que havia de preparar uns lots de Nadal per l’Ajuntament, i em deia, per cobrar passarà un any. Havia de fer de banc i finançar?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s